Sóc llum, de llum estic feta i en llum em convertiré. Il·lumino el que toco i el meu temor més gran és la foscor, la negre foscor que ho envaeix tot i menga tota la llum.
Llum, em necessiten per poder veure colors, textures, formes si no hi sóc se'm troba a faltar i quan hi sóc potser molesto.
Tinc tantes formes, depen de per on viatgi sóc d'una manera o altre. Sempre en moviment, no sé estar quieta, com un cul inquiet puc viatjar milions de quilometres sense cansar-me.
La gent juga amb mi, sóc màgica i faig volar la imaginació de qui em mira atentament, puc fer somriure algu quan està deprimit i escalfar la gent que té fred.
Sóc única.
Il·lumina'm quan estic trista, desitgem un color quan estic deprimida i jo et tornaré el la llum que m'has donat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada