Històries a traves d'una finestra

Primera Història. Capítol 1:

 Des de la finestra sense cortines d'una habitació petita entrava la llum suau d'hivern, un matí de dissabte qualsevol on no tenia res a fer. La llum li tocava el rostre i el feia brillar suaument, aquell rostre que ningú mirava era preciós, màgic i ella ni ho sabia.
Només veiem el que volem veure, penso.
Però per ser una noia tant misteriosa i maca perquè sempre esta tant seria i trista? La vaig mirant per la finestra contemplant el no res de l'infinit amb una cara entre la nostàlgia i l'esperança com si esperes una cosa que ja ha marxat.
Els seus cabells amb tocs de llum resplendeixen en mil colors d'entre el marró fosc al ros més daurat, uns cabells ondulats una mica despentinats que li cauen a banda i banda del rostre i algun d'ell té la sort de tocar-li el front i la galta.
No sap que algú l'observa, no ho sap i tampoc vull que ho sàpiga perquè això l'espentaria i trencaria aquest moment màgic.
Però una part de mi li agradaria saber com reaccionaria si se n'adonés, volia que sàpigues que jo també existia, que jo també era allà amb ella i que si em deixes hi estaria molt de temps.
Es gira, ha deixat de mirar per la finestra i s'ha girat. Es queda quieta uns instants recolzant el cap al vidre i aixafant el seu cabell de mil reflexos per tornar-lo a aixecar i marxar.
Ja no hi és. però continuu mirant la finestra, la dolça finestra que acull aquella criatura i sap tots els seus secrets i no en dirà ni un.
La misteriosa finestra.