Primera història. Capitol 10:
Avui a l'institut l'he buscada entre la multitud, potser estudiem junts i no m'havia adonat.
Ho deixo còrrer aviat, és impossible que estiguem al mateix edifici i no ens haguem vist mai, però hi ha coses més estranyes.
Ho torno a provar a la classe però res, ella no hi és.
Li ho preguntaré, em dic a mi mateix.
Tenia ganes de tornar a quedar amb ella, veure-la, tocar-li la mà i poder-li agafar, preguntar-li coses.
Miro per la finestra de l'edifici, veig un munt d'arbres i herba tallada del bosc més enllà del pati. Uns ocells volen per davant de la finestra atraient la meva atenció.
Fa un dia primaveral per ésser l'hivern, a fora hi ha una temperatura agradable i al cel no hi cap núvol.
Em fixo a l'horitzó on hi ha muntanyes mig nevades.
Penso en ella, on deu estar? Què deu estar fent? Pensa amb mi igual que jo penso en ella?
Recordo el seu somriure, la nostra conversa en el banc del parc, la meva mà acariciant lleugerament la seva. El nostra joc de mirades, els seus llavis.
-Oriol- sento que diu fluixet el meu company.
El miro i veig el professor mirant-me, em fulmina amb la mirada, es gira i continua donant la lliçó.
Quina vergonya,, miro els apunts que tinc davant, vaig molt retrassat he perdut mitja classe i per sorpresa meva l'últim que he escrit ha sigut; Raquel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada