Primera història. Capitol 14:
Va ser un amor que no va durar gaire però el vam viure intensament, i per a mi encara és l'única. D'això ja han passat 7 anys, va marxar del meu costat a contracor. Els seus pares no van poder suportar gaire més temps viure en aquella casa amb el rècord present del seu fill i van decidir traslladar-se.
Quan em va venir a donar-me la notícia les llàgrimes li queien galtes avall i estava tant desconsolada que l'únic que vaig poder fer va ser abraçar-la ben fort desitjant que els seus pares canviessin d'opinió, però no va ser el cas.
Va marxar desprès de 5 mesos de relació, es va allunyar i vam intentar mantenir la via Internet però la distància ens va separar a desgrat nostre que manteníem converses diàriament però sense el contacte físic, això va durar escassament un any i vam distanciar.nos,
Jo vaig tornar a enamorar-me, a recordar aquell sentiment que creia perdut però no va sortir bé-
Encara la recordo quan miro per la finestra i veig la seva habitació il·luminada i amb la ombra dels nous ocupants.
Cada cop que penso en ella em sento buit aquest sentiment ha anat passant amb els anys però a vegades encara em sorprèn, em colpeja quan menys m'ho espero.
Aquest any acabo la carrera i havia pensat fer un viatge però tampoc em fa molta il·lusió viatjar sol.
Com és que avui la trobo a faltar tant? pregunto a la finestra. Perquè m'he enrecordat d'ella? Per què encara l'estimo?
Tenia tant clar que ella a havia fet la seva vida i segurament trobat un altre amor.
De cop sona el timbre com que estic sol a casa haig d'anar a obrir jo.
-Sorpresa- em diu la Raquel.
Sense paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada