Històries a través d'una finestra

Primera història. Capitol 13:


Casi ens veiem cada dia però ahir em va convidar a casa seva. Va dir que els seus pares treballaven tot el dia i el seu germà tenia entrenament així que va trobar bona idea convidar-me. No em va ensenyar la casa si no que només la vaig veure a corre-cuita. Tenien fotografies en una petita estanteria amb calaixos a l'entrada. Vaig poder veure els tres germans somrient a la camara. El gran; ella, la petita, al mig i el mitjà, devia fer anys d'aquella foto, se'ls veia tant petits. Les altres fotografies no vaig tenir temps de veure-les, em va agafar la mà i em va portar pel passadís, les escales i dins de la seva habitació. Era estreta i allargada i molt acollidora. El llit estava amarrat a una de les parets, i a sobre hi havien alguns coixins. 
Tenia una taula al costat de la finestra amb un portàtil tancat i alguns papers i bolis esparcits per sobre.
Només hi havia una estanteria al costat del llit i l'armari on hi havien llibres i marcs de fotos, on hi apareixia ella i els seus germans.
Es va asseure al llit i amb la mà va picar l'espai del costat convidant-me a sentar-me.
No sé pas com vam acabar tots dos nuus i panteixant desprès de haver-ho fet. Encara ara no aconsegueixo enrecordar-me del que va passar, només recordo els petons i les carícies però no la raó per la qual vam acabar estirats al llit mirant-nos.
Potser ella ho volia per això em va convidar i jo interiorment també però no sabia que seria tant ràpid, i tant maco. Ens havíem mostrat el senyal més fort de l'amor.
I ara encara recordo com va ser, acabat em vaig vestir i vaig observar per la seva finestra, preguntant-me que veia i vaig observar la meva habitació al primer cop d'ull i desprès una gran explanada de naturalesa preciosa la quan jo no veia.
No m'estranyava que veies un ser estimat en aquell preciós paisatge, es va posar al meu costat ja vestida i li vaig fer un petó al front abans de marxar.
T'estimo.