Primera història. Capitol 11:
Realment l'estimo? O és el misteri el que m'atrau a ella? Aquestes preguntes i més se'm formulaven al cap mentre miro el paisatge de la meva finestra.
Però tampoc hi ha gaire misteri, ja sé moltíssimes coses d'ella. Sé que no té novio, en un atac de gelosia controlat li vaig preguntar per la sudadera. Em va explicar que era del seu germà gran que havia mort feia escassament sis mesos en un accident de cotxe i que la va portar el dia del seu aniversari com a record seu, hauria fet 25 anys. També li vaig dir que l'havia vist en un partit de futbol i em va explicar que el seu altre germà, en tenia dos, estava en l'equip del poble i que li va demanar que l'anés a veure per donar-li suport i ella es va oferir agraïda de poder sortir de casa. Ja que com que estudiava a fora no tenia molts amics al poble.
Em vaig quedar molt tranquil no tenia novio, era lliure de mostrar-li els meus sentiments quan ho veies oportú.
Amb tot això que coneixia d'ella entenia perquè sempre estava trista i sola i també vaig entendre les seves paraules que no vaig sentir aquell dia a la nit, la nit del 25é aniversari del seu germà absent. El devia felicitat i potser també li devia explicar coses sobre el seu dia a dia.
Em vaig entristir per a ella, ara no tornaria a veure el seu germà mai més i l'únic que tenia era una estrella del firmament que ella havia escollit per substituir el seu germà i com a senyal d'ell per explicar-li coses, per poder parlar amb ell i deixar de sentir-se sola. L'únic que li quedava.
Immers en els meus pensaments no em vaig adonar que feia estona que m'estava observant, intentava captar la meva atenció sense gaire èxit, fins ara. Estava allà i em va fer un cop de cap cap a un costat i vaig fer que sí alegrement.
La podia tornar a veure i tocar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada