Històries a través d'una finestra

Primera història. Capitol 12:


Definitivament l'estimava i no me la podia treure del cap i me n'adonava ara. El seu bonic nom em donava voltes pel cap, la seva veu, el seu tacte, tota ella, tot.
Ja era ben entrada la nit i no podia dormir, no podia dormir per ella perquè no podia estar ni un moment sense pensar-hi, em feia mal el cap i tenia son però refusava dormir, no volia que s'acabes el dia, que ja s'havia acabat, no volia oblidar res, no la cosa més insignificant que havia passat.
Per què?
Pues perquè li havia obert el meu cor, per primer cop vaig ser totalment sincer sobre els meus sentiments, i ella també. Ens estimavem mútuament, per primera vegada vaig sentir el formigueig agradable a estómac de l'amor.
Era agradable mentre estava al seu costat amb la meva mà agafada entre les seves sobre les seves cuixes i conversarem alegrement i ens donarem petons.
En els tres mesos que la coneixia m'havia canviat ara quan estava sol solia mirar per la finestra igual que estava fent ara, m'havia fet veure el món d'una altra manera per comprendre-la i m'havia fet feliç cosa que no sabia que no ho era bans de conèixer-la, però ara quan em separava d'ella sentia un buit com si em faltés una cosa que abans no m'havia faltat mai. Mirava els cotxes passar sense veure'ls. Però la seva negra finestra si que la vaig veure i observar, imaginant que ella estava allà somrient cap a mi, aquell record em va fer somriure. Però sabia que ella estava dormint tranquil·lament. Somiava amb mi? Li vaig preguntar a una estrella que feia pampallugues sense esperar resposta.