Sempre passa alguna cosa que em fa sentir sola i deixada de banda cosa que es mentida per que és mentida sii si que ho és. Sóc important i tinc el meu lloc i tinc gent que m'estima i encara que diuen que naixem i morim sols això és el de menys perquè aquests instants són importants però petits mooolt petits i ningú els recorda el que recordem són moments que em triat viure o moments que han passat perquè si per que el món flueix i de tant en tant va be que flueixi per dins teu deixar que entri que s'apoderi de tu, de deixar-te anar i no preocupar-te per el que vindrà, només fer i sentir.

Com em sento? Doncs com si estigues a punt d'estellar, com si tingues una pressió al pit que no em deixa respirar i no sé que és no sé que provoca aquesta sensació. I tinc ganes de plorar de deixar-ho tot anar però no puc, no vull. Vull ser valenta i no plorar per coses que no entenc per sentiments desconeguts que m'aclaparen, vull somriure per qualsevol cosa i lo més important vull trobar alguna cosa a dir.

Històries a través d'una finestra

Segona història. Capitol 6:

La meva germana es desperta i em fa tornar a la realitat i deixar el meu record, record que ningú coneixia. No li havia explicat aquell petó a ningú i no crec que ho pogues fer mai, m'era més fàcil que la gent recordes l'Estel com la meva millor amiga d'aquell estiu i no com homosexual. Era més fàcil. Puja al meu llit i s'estira al meu costat i m'abraça.
-Estàs desperta?- em pregunta fluix.
Em giro i ens mirem massa aprop, m'aixeco i em quedo assentada
-Has dormit bé?- li pregunto sense mirar-la.
-Si, molt- 
La miro, no ho hauria d'haver fet, només de mirar-li la cara i la seva expressió m'enrecordo del meu error.
-Què t'ha passat?- pregunta
Em faig la tonta.
-Què?-
-El teu front, hi ha un nya-nyo gegant- sempre exagera.
-Què vas fer?- pregunta un altre cop, intentant tocar-lo.
-Ah, res que m'he girat i no he calculat be la distància i me donat un cop amb la finestra- menteixo tranquil·lament.
-Et fa mal?-
-No, ara no però no m'atreveixo a tocar-lo-
-Normal-
M'aixeco per fi i vaig al lavabo evitant el mirall.

La felicitat de viure

'No vull aixecar-me, no vull sortir, no vull una carrera, m'agradaria poder-me passar tota la vida amagada al meu llit, coberta pels llençols, llegint'. 
Hi ha molts moments en què penso això sobretot quan em sento col·lapsada per la vida, a vegades és insuportable i no pots amb tot. Però no puc deixar que la vida m'esclafi, és una cosa que ja he aprés, a base de molts i molts errors i caigudes.
Com començar de nou, realment és possible? T'imagines haver viscut el millor dia de la teva vida i poder repetir-lo exactament igual, com mirar la teva pel·lícula preferida un cop rere l'altre fins que ja t'acabés aprenent els diàlegs i on són les parts més importants.

La veritat és que no em puc queixar i espero no haver-ho fet, però tinc tot el que podria desitjar i més, la veritat és que no desitjo gaire, tinc una familia que m'estima i jo estimo, tinc gent que em compren, puc fer coses que m'agraden; com dibuixar i escriure i estic viva, amb això vull dir que la felicitat és fàcil, és valorar el que tens, estimar als que t'envolten, intentar fer com més sovint millor el que t'agrada i no deixar mai, mai de viure, de sorprendre's, de descobrir sigui on sigui i sobretot ser positiu.
Potser no em coneixes ni em coneixeràs mai, però saps què? desitjo que siguis feliç. Somriu :)

Ets complet

Ens fan creure que cadascú de nosaltres és la meitat d'una taronja, i que la vida només té sentit si trobem l'altre meitat. Ningú ens ha explicat que ja naixem complets, que ningú de la nostra vida es mereix cargar a les espatlles la responsabilitat de cargar el que ens falta.
Dos persones decideixen estar juntes per fer més fàcil la vida no per complicar-la amb el doble de problemes. D'on surt l'amor? Un sentiment tan efímer com la llum d'una espelma, que es pot apagar amb el primer bri d'aire si es feble o pot durar fins que s'acaba la cera.
S'ha de lluitar pel que es mereix, hi ha persones que mereixen que algú lluiti per elles. 

Un bon nº2

Sóc tossuda, si crec que tinc la raó no intentis treure'm-la doncs no aconseguiràs res. M'agrada passar molt temps amb les persones que estimo, i també amb les que mereixen la pena. Quan estic a gust amb algú intento allargar aquest moment el màxim posible. Sóc de les que prefereixen nits tranquil·les i ben acompanyades que nits de festa, encara que si surto ho gaudeixo. M'agraden les persones que saben esperar, però jo soc una impacient. Sempre que em necessitis em tindràs, encara que no t'ho mereixis. Sóc així. Sóc la persona més orgullosa que et puguis trobar, però sé quan parar. Prefereixo, moltes vegades, empassar aquest orgull que perdre algú a qui estima. No em considero bipolar, encara que molts ho pensin, només és que canvio molt d'opinió, sóc una mica indecisa. Una altra cosa és que sóc insegura, que busco sempre el suport en els altres. Odio que tardin a contestar en les converses, i penso que a un 'T'estimo' no respon un 'I jo'. Sóc de les que pensen que el 14 de febrer no és important, que l'amor es demostra tots els dies. M'emociono amb els missatges de bon dia, aquests que et fan sentir especial i única. Encara que molts pensin que sóc madura, jo ho poso bastant en dubte. Si passessis un dia amb mi et donaries compte del molt que gaudeixo fent tonteries i somiant amb coses impossibles. Em poso nerviosa quan em toquen el coll o em xiuxiuegen a l'oïda. Trobo moltíssim a faltar els meus amics amb els que solia compartir tots els meus moments, però la distància no ens separa, ens uneix cada vegada més. Amb el temps he après a que no m'afecti tant el què diran. Prefereixo gaudir el moment que esta fent plans. No acostumo a ser molt afectuosa, però quan agafo confiança sóc de les que abracen i besen sense motius. Sóc egoista, sobretot si toquen a les persones que més vull. Somiadora sense remei, i massa optimista. M'encanta buscar excuses, però no m'agrada que me les donin. Tinc un poder especial per enfadar la gent :) . M'encanta la pluja, l'hivern i les nits d'estiu. Canto sota la pluja, o si no sota la dutxa. Veig virtuts on només hi ha defectes. Intento fer feliç els que m'envolten, treure'ls somriures i fer-los sentir especials. Em menjo el cap amb facilitat, i a vegades em prenc les coses massa a pit. Això no ho controlo. M'encanta fer pessigolles als cabells i al coll, estimar i que m'estimin, deixar-me portar i parlar sense pensar. No sóc perfecta, ni ho vull ser.

Et vull a tu

I ella .. Què me'n dius d'ella?
La meva cintura acollia les teves mans quan tenies fred, els meus braços t'abraçaven fort i no et volien deixar anar, la meva boca sempre desitjava notar la teva, el meu nas sempre volia fer 'nasset, nasset', els meus ulls brillaven poc quan marxaves, però quan et mantenies al meu costat crec recordar que brillaven més que mai, de fet, tothom ho veia, tothom menys tu...

L'esperança and (quotes)

Aunque en tu corazón hay lugar para mucha gente, guarda un pequeño rincón para mí. No importa si no es el mejor, con tal de estar contigo seré feliz.

Cuando duermo sueño contigo, cuando estoy despierta pienso en ti ¿ves que difícil es no poder estar junto a ti?

Quizás viendo la inmensidad que te rodea puedas llegar a entender que tus problemas no son tan difíciles.

Te toma un da enamorarte y años aprendre qué es amor.

A veces no le cuentas como te sientes a alguien perque eres incapaz de encontrar las palabras adecuadas para que te pueda entender.

Hacer saber a un apersona que no está sola es, a veces, la única manera de hacerla sonreir de nuevo.

There are two rules for sucess...
 1. Never reveal everything you know

We don't stop playing because we grow old; we grow old because we stop playing.

Mirar a alguien y no decir nada y por dentro decir tantas cosas.

Personas que tienen el don de hacerte soñar con los ojos abiertos.

There's a lot of things you need to get across the universe. But you know the thing you need most of all? You need a hand to hold.

Es diran moltes coses, s'escriuran molts relats i llibres i noveles, pero mentres el teu cor no ho senti, res sabràs de l'amor verdader.

No esperis conèixer ningú com jo

Sé que no sóc el que busques. No tinc uns ulls preciosos ni un cos perfecte. Tampoc pretenc ser la noia 10, només sóc una més entre totes... tot i així no esperis conèixer ningú com jo.
Sóc el tipus de persona que canvia d'humor quaranta vegades al dia. Sóc de les que diumenge es passa tot el dia en pijama i de les que es conformen amb un simple llibre a sortir de festa a les nits. Sóc la típica que posa la música alta per no sentir els seus propis pensaments i aquella a la que li torna boja la xocolata. Sóc de les que prefereixen anar còmodes que anar massa modades i casi no poder-se moure. Parlo massa i m'enfado molt de pressa, encara que se’m passi molt ràpid. Canto a la dutxa i m’il·lusiono amb res. Adoro l'estiu i els dies de platja. M'encanten les sortides del sol, els capvespres i les nits plenes d'estrelles. M'encanta viatjar i m’encanta veure fotos de diferents llocs del món desitjant algun dia poder-les fer jo. Tinc un munt de roba a l'armari i després no sé que posar-me. M'encanta fer plans de futur i sempre recordo el passat . Canvio d'opinió seixanta vegades, però quan estimo de veritat no hi ha qui em pari. Sóc de les que quan estimen de veritat els costa molt dir adéu encara sabent que et tornaré a veure aviat. T'estimaré bojament i quan t'abraci ho faré tan fort que et quedaràs sense respiració. T’agafaré de la mà i no voldré deixar-la anar mai. Seré el teu últim pensament cada nit i el primer cada matí. T’escriuré missatges de bona nit i cada vegada que et trobi a faltar. Et prometo que les úniques discussions que tindràs amb mi seran per què veure aquell dia a la tele . Et dedicaré mil cançons i estaré amb tu en els teus dies grisos i quan ni tu mateix et suportis, et faré riure amb les coses més tontes del món. Se m'escaparà el teu nom en qualsevol conversa i esperaré cada minut que et connectis per recordar-te que t’estimo. Voldré ser petita només per ser “la teva petita”. I t’estimaré com ningú ho hagi fet mai. La meva única preocupació serà per veure't feliç i que cada moment, cada instant de la teva vida, tingui una cosa per la que valgui la pena que somriguis. Et prometo intentar que així sigui. Encara que tu estiguis amb ella, encara que estiguis amb una altre jo sempre hi seré.

Es poden dir moltes coses llegir-ne moltes pero l'amor no es sent, no es llegeix ni s'escolta.

Vuit lletres

T'estimo. 
Sentir apreci o afecta per algo o algú. Evaluar, calcula, donar un valor. Considerar, creure.
Primera persona del singular, present d'indicatiu del verb estimar. 
Vuit lletres, dues paraules. 
Milers de sentiments agrupats. Pots cridar-ho o simplement pensar-ho. Pots demostrar dia a dia, o pots tenir-lo callat durant tota la vida. Pot ser l'amor de la teva vida o pot ser un simple amor d'estiu. Una cosa es segura duri el que duri si és verdader perdurarà amb tu tota la vida.
Aquestes paraules poden fer-te la persona més feliç del món. També poden fotre't la vida.

A veure qui te nassos a estimar-te més que jo

Mai he sigut molt decidida ni segura, la inseguretat pot amb mi. Tu ets la persona que em fa sentir segura, la que sense dir-me res es capaç de treure’m un somriure. El que m’ha vist plorar i no se n’arrepenteix d’haver-me consolat, el que somriu quan em veu contenta i rient. El que em fa riure quan veu que estic molt seriosa i el que nota que em passa només mirant-me. Sense adonar-me m’he enamorat de tu i quan me n’he adonat ja estàvem sortint junts, saps com sóc per això m’estimes igual que jo a tu. Sóc capaç de passar-me tots els dies pensant en tu, quedar-me embovada imaginant que deus estar fent. La que necessita un bon dia teu i un bona nit cada dia i de tant en tant una trucada i una abraçada i un petó.

Sóc la mena de noia que quan estima algú s’hi aferra i li costa deixar-lo anar, em costa dir adéu quan em deixes a la porta de casa o a punt d’agafar el bus. I m’encanta poder-te dir hola i veure’t. Tenir-te aprop.

Puc viure sense tu, però no vull.

T’estimo

P.D. A veure qui te nassos d'estimar-te més que jo.

Moments

Encara sento la seva mà acariciant-me l'esquena. Com els nostres nassos es toquen suaument, tanco els ulls per sentir la màgia del moment. Els seus llavis es toquen amb els meus i em dona un petó, suau i carinyós. Em sento estimada i això és un sentiment meravellós. Els nostres llavis es separen i em xiuxiueja a cau d'orella 'T'estimo'. I en aquell moment sento pessigolles a la panxa.

Distància

Distància: espai que existeix entre dos punts.

Crec que a ningú li agrada parlar de distància, n'hi ha que diuen que és l'oblit, d'altres que la força fa la unió i els meus positius diuen que no els afectaria.
Ningú sap realment que significa aquesta paraula fins que no perden a algú per culpa d'alguns quilòmetres.
Al cap i a la fi, són el que són, quilòmetres.
A ningú li agrada estar lluny de la persona a la que estima moltíssim i no només és per por a perdre'l, no és un no saps el que tens fins que ho perds si no més ben dit és un no saps el que tens fins que la distància t'ho pren.
Arriba aquella sensació, que no sé realment com explicar-la, és com un sentiment d'impotència al veure que no pots fer res per poder estar al seu costat mentre marxes lluny, que sents que et falta alguna cosa i necessites veure'l i abraçar-lo, t'agradaria poder anar a casa seva i enviar-li un missatge dient-li 'Obre'm estic just davant la teva porta' Però no et deixa, la distància.
Tot i així queden les llargues hores parlant per telèfon. Encara que ajuda a passar aquella sensació no treu importància a la distància que no et deixa tocar-lo, abraçar-lo o fins i tot veure'l. No sé que fa més mal que la distancia, és un voler i no poder o un poder i no voler? No entenc perquè serveix la distància quan tot el que vols és tenir-lo a prop teu.
Però sempre et queda l'esperança de que algun dia, encara que no sàpigues ben be quan, el tindràs a prop, molt a prop, entre els teus braços. I en aquell moment us riureu de la distància i de tots els dies que heu passat separats desitjant que aquell moment no acabi mai.

Per això quan sento gent parlant de distància, i diuen que es pot viure igual amb ella. Somric i penso que quan arribi el moment canviaran d'opinió.

La distància entre dos punts que s'estimen provoca aquella estranya sensació

Fly away

Every night before I go to bed, I hope and pray with all my heart I will be awoken by a tapping at my window and that I will walk over and find a boy dressed in green floating there and he will take my hand and together we will fly away to Neverland. I don't think my heart will ever stop wanting this. I honestly don't.

Goodbye

I took her little hand while she was sleeping, feeling her touch between my fingers. I couldn't keep the tears falling down my cheeks. I know I will miss her and I know that maybe we will never see us again. But even though the fear I tod her in her dreams ' If there comes a day when we can't be together, keep me in you heart, I'll stay there forever. As you live in my heart I will always, always keep you safe'.

I left her hand, I left her sleeping and I walked away.

Sóc única

Casi cada dia canvio de plans 'de futur' que dic jo. Ara mateix la meva aspiració és crear il·lustracions per decorar tasses i samarretes amb el meu estil, el meu toc; la diferència sóc jo. Però quina part de mi és diferent, única i especial? O quin conjunt? Per molt que ho busqui i encara sabent que hi ha alguna cosa que em fa especial i em ser jo mateixa, la veritat és que no l'he trobat. Em considero una persona molt, com ho diria, imperceptible, no destaco i no sé perquè però hauria de fer-ho, hauria d'aixecar-me, expulsar-me la pols i dir aquí estic jo! I només per això i per dues persones que m'estimo molt i que donaria la vida perquè fossin felices, per poder-les veure somriure més sovint, per elles i per a mi serè la millor.

Patito

D'aquí molt poc és el meu aniversari, en faig 20, buff, dos dècades i sabeu trobo que només he passat el temps aquí, ja sé que potser és una mica aviat per ja haver realitzat el meu somni i arribar lluny però trobo que també és una mica tard per no haver aconseguit una petita part d'aquest. No sé perquè a mi aquest dos em diu que ja hauria de saber que fer amb la meva vida, que hauria de ser una dona de profit, treballant, estudiant; que hauria de plantejar-me seriosament cap on vaig i cap on vull anar i no ho estic fent.
O hauria de disfrutar el moment perquè sóc jove i és el que em toca fer i no pensar tant en el demà. :)

Estic orgullós de tu

Sí sempre penses en el que podria ser i el que no és no disfrutaras del que tens. Fes cada moment el millor moment, si ja sé què és fàcil dir-ho però tot és possible. Sabeu, tinc un somni, com tothom; el meu somni és que algú, qualsevol persona important per a mi algun dia em digui 'Estic orgullós de tu'. I jo sentir-me realitzada pel simple fet de què aquesta persona hagi vist el meu esforç, el meu fracàs i el meu èxit. Perquè sentir allò d'una altre persona, per a mi, és com haver arribat lluny, molt lluny i de ser de referent a algú.

Daisaku

Em vaig quedar pensant: Allà on hi ha algú que m'estima i allà on hi ha algú que
m'estimo, aquell si que és el lloc més bonic que hi ha.
I perquè no pot ser més important l'amor que els diners?
M'autoproposo una cosa, estimar cada dia una mica més. Per què no donar sense
esperar res a canvi? En la meva opinió les coses no esperades quan són bones són
les millors perquè no tenen expectatives.
Suposo que tambè perquè hi hagi amor hi ha d'haver odi però últimament trobo que
hi ha massa odi en aquest món i una mica d'amor no li anirà malament.
Ara tampoc és agafar-te la vida en rosa i ser cursi i massa ensucrat, jo em
refereixo a empatitzar més, saber-te posar en el lloc de l'altre i entendre el
seu punt de vista amb tolerància, però sense passar-se, és a dir, intentar no
odiar a l'altre gent però ja se sap que no tothom et pot agradar, igual que
no li agradaràs a tothom però aixó no és motiu d'odi.

I és quan la fantasia es fa realitat

We are all stories in the end

All I can think today is in endings, like if the story had never happened, like if the ways that I felt had disappeared. 

A word: hope.

A tip: make all yours stories, well the ones that are important to you make them last for ever in your memories make them the best the best ones to remember. Even thought they end make them everlasting. 

I had a story a good one to tell, one I preserve in my memories like my little treasure. I had one but all of a sudden it disappeared just like the person whom I lived that story. I would like to feel it.

Make your story yours. 

love you all

Georgina

Papallones negres

Perquè no sóc prou forta? perquè m'agradaria marxar?, desapareixer d'aquest món per no fer mal a ningú més. Per que va tant de mal? em sento desolada i no sé com animar-me. Necessito parlar amb alguna persona però no tinc ningú amb qui parlar. M'agradaria poder treure'm aquest per que tinc al cor. Parlar, explicar-ho tot i no haver-ho descriure. T'estimo perquè m'ignores o per que em sento ignorada perquè? per que? per que?

Tinc fred, no se on sóc. Estic sola. Tots és negre, gris fosc. Hi ha alguna persona? Començo a plorar, a intentar recompondre'm a intentar ser jo mateixa un altre cop. No ho aconsegueixo. Només tinc els records dolorosos que no em volen abandonar no em deixen estar i em recorden de tot el que mai tindré i sempre he desitjat. Papallones.
Volen, lliures, de colors sobre el fons negre. Una es posa a la meva mà, la contemplo fascinada mentre les llàgrimes continuen rodolant galtes avall. Per que? Per que s'ha posat a la meva mà no la mereixo no mereixo que em toqui una criatura tant meravellosa moc la mà violentament per que marxi però no ho fa es queda quieta aferrada a la meva mà. Em dona esperances?

Ho sento. Torno a plorar. Ho sento, ho sento, ho sento no sóc suficientment forta li dic. Però ella no marxa.

T'estimo i lluitaré per tu sempre, sempre et protegiré.

Obro els ulls, estic estirada al meu llit amb el coixí xop, no estava dormint però, on han anat les papallones? Les meves papallones de l'esperança.
Tornarà quan les necessiti, d'això estic segura. I sé que tinc forces per lluitar per el que realment estimo.

I love you

I want to be comfortable around you like I am now. I really like you, but I'm scared, afraid that somehow I'll lose you forever, so we'll keep what we have, and see what happens....

Good Night, love

I és quan s'acaba el dia que totes les experiencies viscudes es reviuen en un únic instant, l'instant just abans de caure adormits damunt el coixí.
El moment màgic.
Bona niit a tothom :)
I que demá sigui un dia millor.

Felicitat

El lila és el color de la felicitat
Però que dius! És el groc
No!, és el blau.
Doncs per a mi la felicitat és una canço d'amor
Per a mi és estar amb la gent que estimo
Per a mi és jugar amb el meu gos
Per a mi és un lloc on em sento a gust
La meva felicitat és estimar i ser estimat
La meva doncs, és fer el que m'agrada
La felicitat és veure com neix una flor
La felicitat està dins nostre i només nosaltres sabem quina és i com treure-la
Per mi és tocar el piano
La meva és estirar-se a l'herba escoltant música, tancar els ulls i 'flotar'
La meva és estirar-te a la sorra de la platja i escoltar el mar
La meva és enamorar
Per a mi és escriure

La felicitat és per a tothom diferent i alhora igual, és un sentiment, una forma de viure, una manera de veure el món, un lloc o una persona, un color, una melodia o un tacte. I és per a tothom.

                      *Silenci*

Quina és la teva felicitat?

T'estimarè sempre

Georgina

The best feelings in life (by me)

Being thankful for being alive.
Laugh
at all
at me
Make me laugh
Being myself around people
Playing around
Feeling I can do everything, that nothing is impossible; I'm possible.
Looking at the sky and feeling okay of being a little spot in middle of it happy to be able to contemplate it.
Feeling good about myself
Doing the things I like.
Sing yoour favourite song out loud.
Cry out someone you are glad to see
Talk to someone that makes you feel special
Look up and get lost
Being hug
Make someone smile trully
Be aware that the smallest things make me happy and are the most important ones.
Being aware that everyone is beautiful
Seeing the stars and night and feel all the magic
One kiss
Hearing the sound of the waves
Hearing from someone 'I'm pround of you'
Finishing a project that you've been working on and love it
First swim in the summer
When he text you first
Falling sleep hearing the rain
Not remembering when you last cried
Getting unexpected gifts
Knowing someone loves you by who you are
When someone tells you they never want to lose you
Knowing you are important to someone
Having an stupid conversation and feeling the most happy person in the universe
Talking nonsense with someone special and feeling good
waking up and finding you have more hours to sleep
Making new friends

Anything more?

Per què m'ignoren?

Allà el trobo al mig del carrer al cap de dos mesos de no veure'l ni parlar amb ell. Sembla diferent. No vull que em vegi, ara si que vull ser invisible; amb tot el que m'ha fet sentir en dos mesos de la seva absència i ara que? voldrà que faci com si no hagues passat res? Doncs no. M'ignora doncs que ho continuii fent-ho. Odio que la gent em deixi de banda potser no sóc la noia més extrovertida ni la més divertida, ni la que parla més i diu les coses més interessants però tinc sentiments encara que la gent cregui que sóc freda com una roca i odio quan juguen amb ells.

Canvio de camí i m'en vaig a donar la volta per no passar pel seu costat però sembla que m'ha vist:

- Georginaa!!- crida corrents darrera meu.
No em giro. No em vull girar. No vull, no vull, no vull. Noto la seva mà a la seva espatlla. No vull. No vull. No vull.
-El que no vols?- em pregunta.
Ho estava dient en veu alta? No vuuuull.
-Deixa'm- dic apartant-me del seu tacte.
-Què et passa?- em pregunta.
-Què em passa a mi?!- dic intentant no cridar - Què et passa a tuu!- i començo a còrrer.
-Atura't!, Georgina!- m'atrapa amb facilitat no puc còrrer amb llàgrimes als ulls.
-Deixa'm!, Per què no m'ignores com has estat fent tots aquests mesos!-
-No t'he ignorat; estava enfeinat-
-Ja es clar estaves enfeinat les 24 hores del dia-
-Doncs si vale!-
La ràbia em fa còrrer més depresa i m'allunyo d'ell de tot.
M'adelanta i es posa davant meu per aturar-me.
-Per què estas tant borde?-
Borde? Jo? Però... Com? Veig impotent com s'allunya de mi i no hi puc fer res perquè sóc una borde perquè ell m'hagi ignorat.
Em caic de genolls a terra al mig del carrer. No em vull moure d'allà, vull que m'atropellin i no tornar a sentir res. Serè freda, morta.
Un cotxe pita però no li faig cas, no em vull moure vull que em passi per sobre.
-Però que fas?- ha tornat.
-Deixa'm- dic amb les mans tapant-me la cara tocant el terra.
-Mou-te, estàs al mig-
-No vull; vull morir-me-
-Però que dius, aixeca't-
-Deixa`m; vull morir-
M'agafa pel braç, em fa mal i m'obliga a moure'm.
-Deixa'm- dic plorant.
-No vull-
-Si vols, ja ho has fet tothom ho fa, tothom m'abandona-
-Mentida-
-M'es igual deixa'm-
-Què no penso deixar-te!-
M'aixeco i em poso a còrrer un altre cop. Caic a terra. I em poso a plorar, no pel mal que m'he fet si no per tot.
-Ja està- em bressola- Estic amb tu-
Encara em poso a plorar més entremig dels seus braços, que em consolen.

Històries a través d'una finestra

Segona història. Capitol 5:

La meva ment va fins l'estiu passat, l'estiu que vaig passar sola i acompanyada i vaig ser feliç. Vaig conèixer a una persona que em va canviar la vida i em va ensenyar un altre món, igual i diferent al meu.

Una noia que es va convertir en la meva millor amiga des d'el primer instant. Ens vam conèixer a la platja quan nedant va xucar amb mi i no sé com ni perquè vam començar a parlar i a parlar i ens vam convertir en íntimes.

Viviem casi al mateix carrer i quedavem cada dia per anar a la platja, pels boscos d'allà al voltant, pels carrers, pel port o per molts llocs més. Parlavem, ens explicavem els problemes, reiem, reiem moltíssim. Fins i tot un dia es va quedar a dormir a casa i vam estar parlant tota la nit fins la matinada que vam caure totes dues adormides per tanta son que teniem però no voliem dormir i perdre el temps per estar juntes. 

Recordo que al dematí següent de quedar-se a dormir vaig obrir la finestra i ens vam sentar les dues al meu llit amb l'aire i la calor acariciant-nos i vam començar a riure per res, per tot.
Però tot va canviar quan em va fer un petò. Em vaig quedar glaçada i molt sorpresa. No m'ho esperava, mai m'ho havia esperat, tenia molt clar que no era lesbiana, ho tenia però en aquell moment em van entrar tots els dubtes i vaig començar a reviure tots els moments en què vam estar juntes d'una altra manera. Però no m'estava malament, l'únic problema és que no vaig sentir res.
I allò es devia reflexar a la meva cara, no va dir res només va somriure i la nostra amistat no va tornar a ser la mateixa.
L'endemà va marxar al seu poble, nomès havia anat a la seva casa de vacances i vivia bastant lluny d'aquí.

Sabia que si ens tornavem a veure seria a l'estiu i ja no seria el mateix. Alguna cosa va canviar.

Històries a través d'una finestra

Segona història. Capitol 4:

Estava tant enfadada que el cop que em vaig donar va ser molt més fort del que em pensava i em va sortir un nya-nyo vistòs que el primer cop que me'l vaig veure em va provocar riure malgrat el mal que em feia.

Això em va consolar una mica, al menys no havia perdut el riure. La finestra ja em va avisar, però no li vaig fer cas, no vaig fer cas a res i una part de mi ho va trobar una bona idea, com una mena de càstig. 

El dia, avui, es veu content a través de la finestra, hi ha un cel serè i el sol dona colors al paisatge d'afora. L'arbre avui té un aspecte alegre i molt verd, potser desprès m'hi passaria i estaria una estona amb ell, em consolava i m'ajudava quan ho necessitava. I em feia veure un món nou una mica com la fistra, que em mostrava el món que desitjava i potser no arribaria mai, l'arbre em mostrava la realitat i m'ajudava a pensar, em deia possibles solucions que m'ajudaven a viure el dia a dia.

Ara estava estirada al llit de sobre de la llitera que era casi de la mateixa alçada que la finestra. Si m'estirava panxa enlaire veia el cel i els ocells però si em posava de costat podia veure tota la marevella del món d'allà fora. Veig com el sol s'enlaira i obro les portes de la finestra a poc a poc sense fer gaire soroll per no despertar a la meva germana que dorm al llit d'abaix.

L'aire fresc del matí entra des d'afora, en aquest matí primaveral. 
Tanco els ulls i deixo la ment en blanc nomès em concentro en l'aire que em toca la cara suaument i m'acaricia els cabells.

Deixo la meva ment lliure a la imaginació.

Històries a través d'una finestra

Segona història. Capitol 3:

Miro el sol com va desaparaixent darrera les muntanyes més llunyanes, deixant enrera un vel de colors, de mil colors que s'acaba amb la foscor. 
Vaig veient com cada cop em reflexo més a la finestra, per la llum encesa de dins l'habitació i la foscor de fora, transforma la finestra en un mirall i no m'agrada. No vull veure la meva cara de desesperança reflexada, no vull sentir-me pitjor del que em sento ara per no anar a buscar el que realment vull, el que realment desitjo.

He perdut tantes oportunitats que ja he deixat de contar-les.

L'únic que puc fer ara és viure i imaginar-me la meva viada d'una altra manera, encara que això provoqui deixar de viure la realitat.
 Prefereixo això a sentir-me amargada i desconsolada, cosa que se'm veu a la cara i es reflexa a la finestra on em miro els meus ulls intensament, provocant que el vidre s'enteli sota el meu nas i al voltant de la mà que toca la finestra desitjant fugir.

La finestra sap molt bé com em sento, i ja ho deu saber de memòria. 
Això que aquesta cara no és cap novetat per a ella.

I ja em diu que la vida la fas tu, que ets tu la que ha de viure la realitat al màxim i no amagar-se en la imaginació, però no en sé, em fa por, no m'atraveixo a afrontar-me al món. Sóc covarda i el fet que ho sàpiga és el que em desespera més. Per que`no ho soluciono?

Per deixar de sentir dolor emocional em dono un cop amb la realitat que tinc més a la vora, la finestra i per un moment m'oblido de totes les meves covardies pel dolor físic obtingut.

Ser jo mateixa

No tinc gaire res a dir. Ahir vaig fer un concert i surto al diari i avui no he fet gaire res de profit, només anar a veure a la meva germana a les portes obertes del institut.
Com cada dia encara estic buscant alguna cosa que no sé que és però se suposa que donarà sentit a la meva vida, que últimament no en té gaire. Per ara m'estic concentrant en escriure una història per a un concurs, espero que em surti bé.
Em vull centrar en les coses que m'agraden vull deixar de dependre amb l'altre gent per ser feliç, vull ser feliç jo sola i si trobo alguna persona per compartir-ho millor que millor però serà qüestió de compartir-ho no que m'hagi de fer feliç. És una cosa que hauria de provar de millorar, especialment i parar de sentir-me malament si un dia no parlo amb ningú.
Vull ser jo mateixa i estar orgullosa de ser-ho.

T'estimo

Georgina

P.D. Aquí us deixo una frase que he llegit avui i m'ha agradat. :) Being humas is the most terrible loneliness in the universe. AA Attanasio
(Ser humà és la més terrible soledat en tot l'univers)

Abrazos

Una cosa tan simple como abrir los brazos y rodear a otra persona con elos puede solucionar grandes problemas o, si más no, puede ayudar. Pero parece que hoy nadie me quiere abrazar y estoy destrozada por dentro. Supongo que romper una ilusión duele tanto como un corazón roto.

No soy la más atrevida ni la más guapa pero tengo sentimientos y ahora mismo estan rotos, estoy rota y no hay nadie a mi lado.

¿Alguien me ayuda? ¿Un abrazo?

Georgina

Indiferencia

Tant difícil és estimar-me? Tants dubtes que no sé resoldre, sembla un concurs d'haver-ha qui sap ser el més indiferent quan hi ha tantes coses que m'agradaria aclara. Però ara l'únic que puc fer és evadir-me, no pernsar en aixó i deixar que les coses marxin, segueixin el seu curs i arribar a un lloc on hi trobi totes les respostes. 
Un lloc que ja coneixo però està mig oblidat a la memoria, on hi trobarè la meva història, el meu jo reflectit en un vell mirall que un dia va ser nou i lluminòs.
Un mirall que em va ensenyar qui era i que hi feia aquí. 
Ara les eves respostes estan oblidades en el lloc de la meva ment on van les coses perdudes un lloc difícil d'arribar però no impossible. Un cop hi ets recosrdes tot el teu món i allà és on està la resposta a la pregunta que acabes d'oblidar perquè la memòria té aquests truc de fer-te desapareixer malsons, somnis i rècords, per de tant en tant, mostrar un fragment que et pot ajudar a viure o et pot generar encara més problemes per resoldre, però sempre és un fragment de la teva vida passada, ja que el cervell no inventa res només canvia l'ordre.

T'estimo,

Georgina

Timidesa versus el que realment vull fer

Estava sentada davant d'ell, sentint-me impotent; una impotencia que m'havia fet jo mateixa amb la meva estùpida timidesa. Volia, volia i no he pogut fer perquè sóc inútil.

Ara aquesta impotència no em deixa ser feliç, no em deixa que dormi tranquil·la. Nomès faig que pensar en el que podria haver fet i no m'he atrevit. Amb la seva presencia dins meu sense poder expressar-la.

Vull deixar de ser una noia tímida, vull deixar de sentir-me així per culpa de la meva estùpida timidesa. Vull se la noia que va superar la seva por. Vull ser la noia que ja no és tímida.

Vull ser la noia que s'atreveixi a aixecar-se, caminar cap a ell i dir-li 'hola', encara que tothom estigui mirant.

Amor

Estic orgullosa de ser qui sóc. Sé que vull ser i com ho puc ser-ho. Sé el que m'agrada i ho faig. Sé qui sóc. No em falta res, estic completa, tot està dins meu i no necessito la meva altra meitat ni la meva persona ideal perquè no sóc una meitat, mai ho he sigut, sóc un tot.
Això és el que haurien d'ensenyar i no que hem de buscar a una persona que ens completi perquè realment no pot, aquesta persona no existeix. I tothom sap que és l'amor i tothom l'ha sentit i encara el sent, l'amor per la família, els amics, els animals, les plantes i molts més amors i el més important de tots, l'amor que sents per a tu mateix, l'autoestima.
No només existeix un amor, n'existeixen varis i l'amor no és només l'amor de parella, no!. Hi ha molts més amors.
Però en la societat que vivim sembla que aquest sigui el més important i si no tens parella ets un bitxo raro. Doncs jo estimo i sóc estimada, sé que és l'amor i mai he tingut parella, tenir parella és amor però també són altres coses.

I si tenir parella i enamorar-se és sinònim de despendre d'una altra persona per sentir-te complet estàs molt equivocat. Tu ja ets complet i no hauries de dependre de ningú. Però hi ha molta gent dependent d'altres i aquestes altres dependent d'altres i és el cicle viciós de la nostra societat, dependre els uns dels altres i fer el que tothom fa (estic anant a un altre tema...) Tornant al inicial:
T'estimes?

Molt d'amor,

Georgina

Laberint de sentiments

Estic perduda en un laberint de sentiments i no sé com sortir-ne. Girant la cantonada cada cop m'envaeix una onada de rècords, normalment de persones que em fan plorar, cridar i desesperar-me per la impotencia. No sé com sortir-ne, estic immersa aquí dins tancada i perduda i sobretot sola amb mi mateixa.

El rècord del meuy avi ha sigut el més dolorós, tants mesos patint tots i sense poder-hi fer res, volia cridar d'impotencia perquè la vida és injusta però, per això, no vull perdre l'esperança ni l'amor que tinc posat a algunes persones d'aquest món, perquè encara que sigui injust vull estimar com ningú, riure de veritat, plorar d'alegria, somriure per tot i sobretot trobar la meva felicitat envoltada de tota aquesta gent que estimo, adoro i trobo a faltar de tant en tant.

És per a ells que vull sortir d'aquí, d'aquest laberint d'aire que està dins el meu cap i em provoca molts dubtes.
I com tot en la vida hi ha alts i baixos, i jo, com sempre buscant l'equilibri entre l'amor i l'odi, la tristesa i la felicitat, la companyia i la solitut.

No penso oblidar res, ni ningú per molt de mal que faci. Estic viva i estic orgullosa de ser com sóc i de tot el que he viscut.
I tu tambè hauries de sentir-te així orgullós de tu mateix i capaç de tot.

T'estimo,

Georgina

Missing

I had this one object that he gave me before he was gone. I've kept it in a safe place since now that I've found it again when I was looking for a book in my room.

I really didn't remember when I put it there or why, but seven years later I find it and a wave of memories hit me again and make me cry. How could I forget how much I missed him?

He really left a mark on me and now I remember, remember those talks relly late at night, those eyes that looked me like I was the most beautiful creature ha had ever seen; he was for me. Those dreams we shared, like going to live in front of the sea to wake up at its immensity and have a really high glass roofs so at night see the stars above us, like sleeping under the universe. And studying arts in the same college so we wouldn't miss each other and be together.
Or travelling to Italy and seeing dolphins somewhere and jumping in parachute. So many things we had to do. And now there waiting somewhere in my memories without being done, I can't do them alone it was a dream, dream by two and one of them now is gone.

I have to get out of here I can't bear it anymore it hurts to much. I drop the object, the little glass dolphin that he bought me that same summer that he left; it breaks in a thousand pieces just like my heart and I go out running fast, really fast with tears in my eyes, not seeing realy nothing, no one. I don't hear the people at the streets either the cars. I just run I want to escape from those feelings, from this pain that I can't suffer again. It was very hard when it happened and I don't really want to go through it again.

I'm tired and I can't barely breath. I stop to see I'm on the cementary. Why? Why have I run to here? I can't. I can't do it again. Why now? 
Crying I enter and go directly to him. I fall in my knees in front of him and covered my eyes; crying and sobbing I really can't control it.

In memoriam of Jared Johnson. September 21st, 1990 --- July 23rd, 2006. 
Never thought we would be apart, I thought we would have forever, your always though will be in our hearts, my hero, my son, and the best big brother and friend. You will never forgotten.

'I miss you', I whisper out loud and stayed there with him forever.

 

New Girl

New Girl is a comedy series writen by Liz Meriwether, which featurees a young ensemblance cast and takes a gresh look at modern relationships.

REVIEW:
 After a break-up, Jess Day, needs a new place to live. This leads her to a great loft, and three single guys she's never met before. But she moves in, and with her upbeat personality, unique sense of self and the unlikely support of her new roommates, she learns to move on.

Nick is the most grounded of her new roommates...and also the most jaded. A law school dropout, he spends most of his time hiding his feelings under his hoodie and tending bar. Schmith is a hustling young professional who's pretty proud of his own abs. Winston is an intensely competitive former athlete who doesn't know what to do next - but whatever he does, he wants to win it.

Rounding out the group is Jess' childhood best friend, Cece. A model with a killer deadpan, Cece is extremely protective of Jess and the target of Schmidt's inept passes. As their relationships progress, these five realize they need each other more than they thought they would and end up forming a charmingly dysfunctional - or strangely functional - family.
 
Zooey Deschanel as Jess, Max Greenfield as Schmidt, Jake Johnson as Nick, Hannah Simone as Cece, Lamorne Morris as Winston.

This series make my day, there's such a meaning in all of them it make me see the bright side of life and I adore them.  Sometimes I wish I could be as strong and brave as Jess and have this unique personality, just like hers to live in a different way and see a different world around me.

Her unique self make people love her, because she doesn't hide from anyone and anything and that is a thing that I would love to learn about her. And all this is explain in the most comical and best way to show true feelings without making them boring and hard to read.

It's just like and open book, ready to love everyone even though she was once heart broken, she hasn't slosed up from finding love again, hopefully a better love that will help her cope with everything and make her the most happy person.

 

Hope you enjoy,

Georgina

Confiança

Quan les coses comences a anar malament és quan realment pots veure en qui pots confiar. 

Suposo que sempre hi ha algu allà per a tu algu que li importes i que et trobaria a faltar si tu faltessis algun dia. Però no entenc perquè és tant difícil donar-ho a coneixer, si donéssim a coneixer-ho potser no ens sentiríem tant sols en alguns moment perquè pensaríem en aquella persona i això ens mantindria vius i més o menys contents. 
A tothom li agrada saber que li importa a algú, és com les abraçades o els petons a tothom els hi agrada sentir-se estimat però no sempre es mostra, per mala sort.

La meva manera de donar a coneixer a la gent que m'importa és passant temps amb ella, deixar-m'he coneixer, no amagar coses d'ells, trobo que quan més sap una persona, més em coneix i entén; i això és una cosa que a vegades em fa por. Però deixar-m'he coneixer és una manera de donar-los com una part de mi i desprès creo un vincle i em preocupo per ells. Però no sé si ells es preocupen per mi, i això depèn de com dol, perquè no sé si l'interessa o si només ho fa veure.
Suposo que el temps m'ho dirà...

Confio amb molt poca gent i això no sé si és bo o dolent i si realment confio amb persones que hauria de confiar o no. A vegades em pot més el cor que el cap en temes de confiança i deixo que gent a la que realment no importo em conegui i jo agafo confiança per després trencar-la i haver de començar de nou.

Suposo que hi ha algu a qui realment li importo i que no me n'he adonat, em solen passar aquestes coses, i encara que no sé qui és; serè feliç pels dos i que sàpiga que li desitjo el millor.

T'estimo,

Georgina

Somia

Necessitava evadir-me durant una estona. No suportava més està amb mi mateixa, és com si em faltes alguna cosa ja fa dies que ho noto i no sé què és, només sé que la trobo a faltar. Intento no pensar-hi, perquè quan hi penso em vinc a baix i això no pot ser; hauria de ser feliç, no tinc cap motiu per no estar-n'he ho tinc tot i més del que podria haver imaginat mai.

Però aquesta intuïció que tinc, no sé que serà; vaig sentir a dir que la intuïció era com la teva experiència viscuda que et donava com pistes de que ja sabies la resposta inconscientment. Doncs serà que inconscientment sé que trobo a faltar ara només fa falta que sigui conscientment per que aquest sentiment desapareixi.

La manera més adient per evadir-me en aquell moment ha sigut dormir pensar en un món paral·lel, somiar.
Trobo que això de somiar està molt infravalorat, sempre he cregut i encara crec que somiar és la millor manera que tenim els éssers humans per viure bé, per aspirar a més, per fer coses que ens agraden, per imaginar millors situacions i sobretot per ser creatius. I avui en dia està molt infravalorada, trobo que cada cop hi ha menys gent que somia menys gent que té aspiracions, metes o coses que els facin feliç i trobo que això és molt trist. Tothom hauria de poder somiar i viure el seu somni per lo menys un cop a la vida!

Ja no dic que imagini coses millors, ni que s'inventi un món on ell és feliç, sinó que somii en coses que vol fer, en coses que realment el farien content fent-les i les faci. Encara que la gent parli malament d'ell, encara que es senti sol, encara que vegi que no dona cap fruit, si realment t'agrada, no hi ha de fer res l'altre gent és teu només teu doncs que realment ho sembli. No facis una cosa per agradar els demés. Fes una cosa per agradar-te a tu mateix i somia, somia cada nit sobretot, però també durant el dia no deixis mai que la vida et mati els somnis mai.


T'estimo tal i com ets, no canvis mai

Georgina

Nena petita

true love only exist in fairy tales, blablabla what ever and what if I lived in a fairy tale that 

would change all of it.

Qui sóc?

No encaixo enloc, per molt que busqui i intenti ser jo mateixa no acabo d'encaixar, sempre em falta alguna cosa sempre em sento fora de lloc, i odio sentir-me així.
Necessito explicar-ho a algù però no se com fer-ho i no se a qui dir-li. M'agradaria tenir alguna forma de treure això i que em sentis orgullosa de mi mateixa. Que per un cop fer una cosa que m'omplís i m'ajudes a sobreviure aquí, en aquest lloc que m'ha tocat. Potser hauria d'haver nascut en un lloc on no m'ho haguessin dit tot el que s'ha de fer ni com s'ha de fer en un lloc més natural potser pensaria en altres coses i com sobreviure i no tant en aquestes coses que per mi ara són importants però potser realment són problemes tant insignificants que ningú es preocupa de resoldres perquè realment no interessa, a ningú li interessa.

Potser hauria de buscar una manera d'encaixar en mí mateixa abans d'encaixar en aquest mñon. Aprendre realment com sóc i perquè sóc com sóc i després tenir el valor de demostrar-ho, i ensenyar-ho a la gent que em miri.

Estic feta un embolic en tot en tot el que faig dic i visc i no se què fer realment.

L'amor és caure, però on?

No se com fer-ho, com dir-ho com viure amb això, no ho puc pas canviar com si fos la roba que porto, no ho puc suportar més.

L'amor fa mal, encara que diguin el contrari, fa mal. sobretot si no és correspost, fa mal veure com caus en un abisme on no hi ha ningú que et salvi, caus sola i sola hauras de tornar a aixecar-te. Estic caient, fa temps que caic i encara no veig el final però cada cop em sento mès sola, cada cop tinc més clar que no hi ha ningú.
Que caic sola.

Amor?

Si pogues explicar com em sento amb paraules. Si hi hagues una paraula que resumi aquests sentiments de abandó  solitud, cor trencant, desesperança,... Si hi hagues algu que em pogues comprendre  ajudar. I si la persona que m'ha provocat tots aquests sentiments és la única que pot ajudar-me?

I sempre queda el dubte del que serà, que hauria set. Estic en un moment en que tinc un cacau de sentiments i no se que fer. Me enamorat de la única persona que em fa mal i això que jo sàpiga no es molt bo que diem.

“No, you don't know what it's like
When nothing feels all right
You don't know what it's like
To be like me
To be hurt
To feel lost
To be left out in the dark
To be kicked when you're down
To feel like you've been pushed around
To be on the edge of breaking down
And no one's there to save you
No, you don't know what it's like
Welcome to my life” 
― Simple Plan